Seguint el rastre!
Jaciment de icnites de dinosaures de Fumanya (Barcelona) és un dels més espectaculars del final del Cretaci a Europa.
El Jaciment es tracta d’una antiga explotació de carbó a cel obert on en les seves parets es troben milers de icnites (petjades, traces) i rastres de sauròpodes tiranosaures de fa mes de 65 milions d’anys.
Aquest fantàstic jaciment , però, té un gran problema de conversació, pel fet que la roca que ha preservat les icnites es deteriora ràpidament degut a la seva situació geogràfica.
Aquesta activitat esta enfocada a descobrir historia del passat del nostre planeta mitjançant l’observació directa d’aquest magnífic lloc per evadir-se en el passat.
L’activitat consisteix en l’elaboració d’una petjada de guix i un petit croquis de situació com a treball de camp, i una posterior recopilació d’informació i petita exposició amb la informació cercada, com a treball d’aula. El treball de camp serà individual mentre que el treball en l’aula es realitzarà en petits grups.
Degut a la paret inclinada on es troben les petjades de dinosaures, es realitzaran les mostres de guix a partir de plantilles a escala proporcionades pels nostres companys i amics de l’exposició de M.A. [ milions d’anys].
Un cop realitzat el treball de camp, la petjada de guix i el croquis, quan tornem a l’aula durant les sessions posteriors farem un petit projecte. Ens dividirem en grups cooperatius de treball i haurem de realitzar un pòster que tindrà com a temàtica principal els dinosaures. Cada grup realitzarà el seu treball sobre l’aspecte o contingut que més l’ha motivat o interessat de l’experiència del treball de camp. A partir de la informació obtinguda al treball de camp i complementada amb informació cercada d’altres fonts s’elaborarà el pòster.
Finalment penjarem els pòsters a la paret, cada grup exposarà el seu a la resta de companys i parlarem sobre el que em après.
Objectius:
- Observar els indicis del passat que podem trobar en la natura.
- Treballar els dinosaures a partir del treball de camp, la elaboració d’una petjada de dinosaure amb guix i d’un croquis.
- Gaudir i observar l’entorn natural .
Avaluació:
Les activitats no seran avaluades amb nota, sinó amb un fet i no fet. Som partidaris de valorar el conjunt del treball realitzat, l’evolució dels treballs al llarg dels curs i les actituds envers els treballs. En aquest treball específicament donem molta importància a els coneixement adquirits sobre el medi i el respecte i l’estima per aquest .
Material:
- Guix, cartolina, clips, folis, llapis, gomes .
Material complementari:
- Podem portar guies de petjada i altre informació relacionada amb els dinosaures per tal de que investiguin sobre el tema i comencin el treball teòric mentre esperen a que s’assequi el guix i als companys.
Localització de l’activitat:
- Jaciment de dinosaures de Fumanya , Vallcebre.
Durada:
- 3h aprox.
Nombre de participants:
- Tot el 5è curs de primària, uns 50 alumnes aproximadament.
Descripció de l’activitat:
- Un cop arribat al lloc on realitzarem l’activitat, explicarem breument , les tasques que durem a terme a la natura, la petjada amb guix i el croquis.
La petjada de guix les farem amb grups reduïts d’alumnes, i mentre les van elaborant, individualment, hauran de fer un croquis del lloc i reflectir on estan situades realment les petjades.
- Un cop acabat el treball de camp, informarem als i les alumnes del projecte que durem a terme durant les pròximes 3/4 sessions de ciències social en l’aula.
El projectes es basaran en elaborar un pòster, en petits grups, a partir d’informació cercada i recopilada, tan en el treball de camp com informacions d’altres fonts.
El tema central del pòster seran els dinosaures, però serà el alumnat qui triarà tema específic a exposar: especies, maneres de desplaçar-se, alimentació, estatures, pes, formes...
1. La primera sessió estarà dedicada a cercar informació: llibres, fitxes, revistes, mitjans informàtics...
2. La segona sessió acabarem de recopilar i organitzar tota la informació i començarem a elaborar els pòsters.
3. Durant la tercera i quarta sessió, acabarem els pòsters i els exposàrem oralment.
Els penjarem tots al suro de la classe per veure els magnífics treballs.
Suggeriments:
- Alguns trucs: si la petjada està sobre la neu i la temperatura està sota zero, podem ruixar l’àrea amb aigua. Si el terra esta molt fangós, podem empolsinar una mica de guix sec sobre l’empremta en la zona netejada per eliminar l’excés d’humitat. Si està sobre la sorra, podem ruixar-la amb una mica de laca per evitar que s’esmicoli.
COM ES FA UNA PETJADA AMB GUIX?
| 1) Fer una tira de cartolina de 5 cm d’alt i de llarg que rodegi tota la petjada i col·locar-la al voltat tractant de enfonsar-la una miqueta dins la superfície. Podem fer com al dibuix, dos pestanyetes per unir els extrems de la tira o enganxar-la amb cinta adhesiva, un clip o tot allò que ens pugui ser útil. Posteriorment, netejar la petjada de possible brutícia com branques, fulles,etc. En el nostre cas les plantilles que utilitzarem com a petjades es trobaran al terra de la zona per fer la pràctica més real possible.  |
| |
| 2) Barrejar el guix amb aigua fins quedi la pasta estigui cremosa, tenint en compte que ràpidament s’asseca. Omplir el motlle amb la barreja cobrint tota la superfície uns 2 centímetres de gruix. Deixa assecar entre 15-20 minuts.  3) Aixecar el motlle i netejar-lo d’impureses amb un pinzell |
 |
| |
| 4) Col·locar de nou la tira de plàstic en el motlle de manera que les marques de les petjades quedin cap a dalt. Passar un pinzell o dit amb vaselina per tota la superfície. Preparar guix novament i col·locar-ho en el motlle. |
 5) Deixar assecar 20 minuts i amb suavitat treure la tira i separar les dues cares de guix entre si. Pots passar una llima pels costats i les irregularitats. |
 |
| |
