Vallcebre a l'Edat Mitjana
Els orígens. La repoblació de l'Alt Berguedà.
El naixement de Vallcebre com a nucli urbà es creu que es va produir a l'edat mitjana quan els franc van restablir la frontera del seu regne en els Pirineus. Els habitants de les zones properes davant la crisi i el desconcert del moment i els tractes favorables que els oferien els francs, es van anar posant sota la obediència d'aquests.
Les primeres referències documentals que ens parlen de Vallcebre daten dels primers segles de l’alta edat mitjana, concretament de l’any 983, data en què l’església de Sant Climent apareix citada com una de les possessions del monestir de Sant Llorenç prop de Bagà. La senyoria era compartida per el abat de Bagà i pels Barons de peguera fins al segle XV quan va passar a formar part de les possessions de la família Foix.
Els habitants de Vallcebre devien dedicar-se a l’agricultura i a la ramaderia . Els conreus més importants de l’època eren els cereals (blat, ordi, sègol...), la vinya, els productes d’horta (faves, pèsols, naps, cebes, raves, etc.) i els arbres fruiters (nesprers, pruneres, pomeres, perers, cireres, figueres, noguers, etc.) Pel que fa al bestiar, eren importants les ovelles, les vaques, els cavalls i els bous.
 |
| Sant Climent |
Vallcebre devia ser a l’edat Mitjana, un nucli de poblament dispers, amb un nombre relativament reduït d’habitants. Així ho sembla confirmar el primer recompte de població català, el fogatge de 1356-70, que dona a Vallcebre 45 focs (uns 225 habitants). Aquest nombre de focs es reduí a 30 (150 habitants) en els fogatges de 1378 i a 10 (50 habitants) en el 1497 (11).
Mineria
La historia mes recent de Vallcebre ha estat fortament marcada per la mineria.
Al terme municipal de Vallcebre s'han comptabilitzat una vintena de entrades de mines de carbó, les més antigues de les quals s'exploten des de mitjans del s.XIX. A causa de la complexa geografia i de la manca de comunicacions, no es fins als anys 1931-39 que diferents particulars, petites empreses i el mateix govern de la Generalitat republicana inicien l'explotació moderna.
La construcció d'un llarg telefèric que fes possible traslladar el carbó des de Vallcebre fins al Collet ( Guardiola) va ser un projecte que es va idear durant la II República; amb tot al tram de Vallcebre a la Grallera (4.157 m) no es va poder inaugurar fins l'any 1944, i el de la Grallera fins al Collet (2.632 m) fins al 1946.
Amb la construcció d'aquest telefèric es va poder transportar, mitjançant vagonetes metàl·liques, el carbó de les mines de Tumí i Maria, fins que les van tancar a mitjans del 1960.
Aprop de la mina Tumí, situada a 1.392 m d'altitud, es va construir el centre miner amb les oficines, el taller, el magatzem, els habitatges dels encarregats, les barraques pels treballadors, el dispensari, les quadres pels animals i la cantina vella primer i la cantina nova després. Aquest nucli miner es va mantenir actiu fins l'any 1978.
Del conjunt d'instal·lacions mineres (cantina, dispensari, tallers , etc. ) destaquem “la Casita de Papel”, una construcció de fusta que encabia les oficines, una cuina menjador per als propietaris de la mina i unes lliteres per als treballadors, a més d'un gran nombre de barraques on vivien els miners.
Bona part de les antigues explotacions van ser adquirides, després de la Guerra Civil (1936-39), per Carbones de Berga, S.A.", van permetre modernitzar extraordinàriament les explotacions i solucionar el problema del transport del carbó , amb la construcció del telefèric de Vallcebre al Collet i l'obertura del nou transversal Maria Teresa que va entrar en funcionament l'any 1955 i es va convertir en un important centre d'explotació.
Evolució demogràfica
| 1900 | 1930 | 1950 | 1970 | 1981 | 1986 |
| 459 | 563 | 618 | 648 | 375 | 357 |
L'obertura del transversal Maria Teresa explica el creixement del nucli de Vallcebre; a començaments de la de la dècada dels seixanta s'extreien més de 100.000t de carbó i cada dia entraven a la mina prop de 500 treballadors. La importància d'aquesta explotació va augmentar quan a principi dels anys 70 es va aconseguir unir, pel subsòl, les galeries de les mines de Vallcebre amb les galeries de les mines de la Consolació (Cercs) i del Collet (Guardiola de Berguedà). El carbó s'extreia a partir d'una complexa xarxa subterrània de plans inclinats i d'una xarxa ferroviària, on els miners podien fer un itinerari interior de 20 quilòmetres. La història del transversal Maria Teresa marca la història recent del poble de Vallcebre, el temps d'intensa activitat minera i també els de crisis, arran del tancament de l'explotació el 1991.
