Vallcebre és un petit municipi del Pre-Pirineu a l'Alt Berguedà. Té 264 habitants i una extensió de 27,87 km2. Està situat al sud de la serra del Cadí i està envoltat per la Serra d'Ensija, el massís del Pedraforca i el riu Llobregat. Les seves dades de localització per GPS són: L42º 12' 59'' N / I o1º 48' 33'' O. Altitud: 1120 metres.
El poble està format per un petit nucli urbà i més de cent masies disseminades per tot el municipi. Tot ell està encerclat per una muralla natural de Calcàries anomenat els Cingles de Vallcebre que el protegeixen. Una quarta part de l'extensió del municipi es troba dins d'espais protegits: Parc Natural del Cadí-Moixeró, PEIN Serra d'Ensija-Rasos de Paguera i els Cingles de Vallcebre.
Vallcebre presenta una arquitectura rural que forma barriades anomenades ravals. La tipologia constructiva és la típica de la zona, amb parets de pedra i un acabat rugós. A finals del passat segle es varen adoptar tipologies constructives més modernes, però el plantejament urbanístic de l'Ajuntament intenta mantenir l'estètica tradicional. No té un patrimoni arquitectònic gaire important. Tot i així cal destacar l'església de Sant Julià de Frèixens, romànica de principis del segle XI i d'altres edificis destinats al culte com són: Sant Ramón, Santa Magdalena, Mare de Déu de Núria i Santa Maria de Vallcebre.
Sant Julià de Frèixens
Pels amants de la Geologia, s'ha d'apuntar que Vallcebre està situat al mantell inferior del Pedraforca, una capa que fou empesa cap al sud , quan es van formar els Pirineus, a causa de la col·lisió entre la Península Ibèrica i França. Per tant, podem trobar impressionants murs verticals de roca Calcària, així com petjades de dinosaures.
 |
| petjades de dinosaure |
El Berguedà és una comarca amb una gran diversitat de paisatges, on podem trobar una flora i una fauna molt riques i encara ben conservades. Recorrent pocs quilòmetres podem passar des d’uns ambients típicament mediterranis fins als dominis de l’alta muntanya alpina. La distribució de la fauna al Berguedà, bàsicament ve determinada pels canvis d’altitud i de vegetació. Per aquesta raó, podem trobar espècies de procedència molt diversa: a les terres baixes hi viuen animals mediterranis; a la muntanya mitjana, que és el cas de Vallcebre, n’hi trobem uns altres típics d'Europa central, i a les grans altituds, espècies característiques de les altes muntanyes alpines.
Com que és una zona molt tranquil·la podem trobar animals que necessiten espais amb poca presència humana com són els isards. També conviuen en la zona el porc senglar, la guineu, la marta, el teixó, el conill, l'esquirol, el talpó,etc.
Si alces el cap pots trobar gran varietat d'aus: El gall fer( espècie protegida en perill d'extinció), el picot negre( símbol del Parc Natural del Cadí-Moixeró), l'àliga daurarda, el voltor , el trencaclòs, el pica soques blau...
I entre els rèptils destaquem dues espècies que es poden trobar amb facilitat: el llangardaix verd i la serp groga.
 |
| picot negre |
 |
| Isard |
El poble de Vallcebre es troba entre els 1.000m i els 1.600 m aproximadament. Hi predominen els boscos de pi roig amb sotabosc de boix i ginebres a les bagues més fredes. El roure es troba als solells i llocs plans. Als vessants rocosos i encarats al sud de les parts més baixes podem trobar-hi algun bosquet d’alzines . Acompanyant aquestes espècies podem trobar la blada, el corner, l'avellaner, l'arç blanc, el marxívol, el roser caní i l'herba fetgera entre moltes d’altres.
A les àrees més properes a les cases de pagès, l'agricultura tradicional ha donat lloc a la presència del conreu de l'alfals i als prats de dall, que integren espècies herbàcies silvestres d’elevat interès florístic. El fromental és el denominador comú d’aquestes catifes verdes, en les quals podem trobar moltes altres espècies.
 |
| Pi roig A Vallcebre, sobretot a la tardor surten gran quantitat d’espècies de bolets, entre elles algunes molt apreciades per la gastronomia com els rovellons, llenegues, fredolics, camagrocs, etc. També són força abundants les llenegues o mocoses, la blanca (Hygrophorus eburneus), i la negra (Hygrophorus limacinus) a o els fredolics (Tricholoma terreum), petits i amb un barret gris. Altres bolets menys coneguts, però igualment apreciats, són els camagrocs (Cantharellus lutescens). |
 |
| Camagrocs |
